Ostindiefararen Götheborg. Bild från Wikipedia.

Idag fredagen den 5 september ca kl. 15:30 beräknas vår kära ostindiefarare Götheborg passera under Älvsborgsbron. Hon är på väg till hemmahamnen och vintervila efter sin Östersjöresa. Strax därefter skjuter skeppet salut om 8 skott. Därefter lägger ostindiefararen  till vid Pir 4 Eriksberg ca kl. 16:00.

La Generalitat de Catalunya posarà en marxa aviat una campanya que pretén animar metges i altres professionals sanitaris francesos a venir a treballar als hospitals i centres de salut del Pirineu català, on el dèficit de personal ja comença a ser preocupant. «La iniciativa preveu, entre altres actuacions, establir pactes amb les autoritats sanitàries franceses per compartir professionals que vinguin a treballar amb nosaltres», va avançar la setmana passada la consellera de Salut, Marina Geli, durant una visita a Puigcerdà (Cerdanya).
Coneixedora dels problemes amb què es troben les poblacions de muntanya per cobrir les places sanitàries, la titular de Salut va assegurar que el seu departament treballa en la creació de noves «fórmules de contractació flexibles», que facin que el Pirineu sigui un destí laboral atractiu per als metges. «Estem preparant un projecte global per a la medicina en zones de muntanya», va afegir Geli, que va avançar que els referents seran l'Hospital de la Seu d'Urgell i el centre transfronterer que començarà a funcionar el 2010 a Puigcerdà.
El fitxatge de sanitaris francesos obeeix, entre altres raons, a una qüestió de proximitat. Geli va assegurar que, en aquest sentit, el nou hospital de la Cerdanya, que es començarà a construir el gener del 2009, «serà un revulsiu» per a molts professionals del país veí.

Complement salarial

Si la falta de metges al conjunt de Catalunya és preocupant, al Pirineu el problema encara és més greu. Les llargues distàncies, l'entorn complicat i l'escassa població fan que la mobilitat dels facultatius - que sol·liciten un trasllat de lloc de treball així que en tenen ocasió - sigui molt elevada. Això, malgrat que des de l'any passat la Generalitat paga un plus salarial d'entre 3.000 i 4.000 euros anuals als metges que treballen al Pirineu. Amb tot, la mateixa consellera va admetre,en la visita de la setmana passada, que «el salari no és l'únic element que valoren els professionals».
Un dels efectes del dèficit de metges és que les llistes d'espera que es registren als hospitals de la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran han crescut respecte a les del 2007, en contra de la tendència registrada a la resta de Catalunya. Si el juliol de l'any passat la mitjana per ser atès per un especialista era d'1,41 mesos, aquest juliol l'espera ha pujat a 2,09 mesos. Tot i això, la xifra segueix sent inferior als 3,78 mesos que suporten com a mitjana la resta dels catalans.
Diversos ajuntaments han denunciat aquest estiu que s'havien quedat sense metge perquè el titular del consultori havia marxat de vacances. Al Pallars Sobirà, per exemple, els alcaldes d'Esterri d'Àneu, Espot, Alt Àneu i la Guingueta van protestar a principis de juliol per l'anul·lació de les visites de pediatria i perquè es van quedar amb un únic facultatiu per atendre els quatre pobles. La situació també va arribar a ser delicada a l'hospital de Viella (Vall d'Aran), on van causar baixa quatre dels 12 metges que té el servei d'urgències. El Consell General de l'Aran - que gestiona el centre - ha contractat, precisament, dos metges francesos per cobrir les places vacants.

Crònica de Maria Jesús Ibáñez des de Lleida
Font: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dimarts 2 de setembre del 2008 (enllaç)

Era odata un om fara credinta in mine, vaduv, care avea o plantatie de vie. Intr-un an a dat grindina peste vie, iar omul nervos, a doua zi, cand a vazut ce s-a abatut asupra viei lui, a ridicat mainile spre cer si m-a injurat. Desi nu era nici un nor pe cer, un fulger l-a lovit si l-a omorat pe loc.

Acuma sa va explic ce s-a intamplat. In primul rand, tineti minte ca eu sunt drept. Vazand ca omul e necredincios, m-am gandit sa-i transmit un mesaj sa se intoarca la biserica (asemenea oamenilor aia la care le-am dat foc la casa, iar singurul lucru care nu a ars a fost un perete cu o icoana), distrugandu-i via si lasandu-l fara munca de o viata. Atunci omul s-a enervat ca numai lui i-am distrus via si m-a injurat, iar pentru asta l-am traznit, pentru ca m-a injurat pe nedrept! Eu doar i-am trimis un mesaj sa se intoarca la credinta. Acuma arde in iad si sufera pe vecie. Desi si-a constientizat greseala si regreta ce a facut, degeaba regreta in iad.

Veti spune 'Dumnezeule, dar de ce l-ai traznit pe om cand te-a injurat?'. Pentru ca sunt drept. Nu pentru ca sunt rau sau ca mi-a ranit ego-ul, eu sunt atotbun. De ce nu traznesc oameni care va injura si pe voi pe nedrept? Poi...pentru ca...nu ma injura pe mine, puternicul Dumnezeu.

Si la urma urmei, eu te fac, eu te omor..si apoi te trimit in iad unde te chinui o vesnicie.

"Ho has entès bé?" em va preguntar una persona molt propera aquella mateixa nit. "Em sembla que sí" vaig afirmar amb el dubte de qui davant d'una dada com aquesta desconfia de la seva capacitat d'atenció i d'oïda. "Fins i tot han posat uns exemples equivalents al menú diari de Phelps -vaig continuar- com menjar diàriament 60 donuts ensucrats -un donut conté 198 caloríes- o 18 racions de paella".

Ahir, mantenint encara la curiositat sobre el tema, vaig trobar la dieta de Phelps, que és la següent  (Infobae.com):

- Desayuno: tres sandwiches con huevo frito, queso, lechuga, tomate, cebolla frita y mayonesa; dos tazas de café; un omelette de cinco huevos, un bol de maíz triturado, tres tostadas cubiertas con azúcar en polvo, tres panqueques con chips de chocolate

- Almuerzo: medio kilo de pasta, dos sándwiches grandes de pan blanco con jamón, queso y mayonesa, además de 1.000 calorías en bebidas energéticas

- Cena: medio kilo de pasta, una pizza entera y más bebidas energéticas

Com se us ha quedat el cos?

Els nutricionistes estan d'acord que un esportista professional en jornades de competició i amb les característiques morfològiques del nedador, ha de consumir 4.000 caloríes diàries, mentre que un home sedentari d'igual pes i alçada amb unes 1.500 o 2.000 en té suficient.

Però més enllà de xifres i més xifres i centrant-nos que aquest senyor participava als passats jocs olímpics on ha batut un nou rècord en l'obtenció de medalles d'or en la seva especialitat, és lícit que el COI permeti un cas així? Tots sabem com es persegueix el dopatge, perquè és una mesura que per sobre de tot no és permesa, però també perquè trenca l'esperit esportiu de guanyar mitjançant l'esforç personal. Els assessors de Phelps han estat molt vius, no l'han dopat -almenys que fins ara sàpiguem- amb substàncies il.legals, però sí amb quantitats mestodòntiques d'hidrats de carboni i altres aliments. I, a més, quin exemple dóna aquest "esportista"? L'esport, en principi, està lligat a bons hàbits i a una mentalitat molt sana en sentit ampli. Phelps, que podria haver estat digne d'admirar, penso que ha defraudat. I el COI, si no solventa un buit legal com el dopatge en forma d'aliment, també ho farà.

I amb això què vull dir? Doncs que sembla que s'està fent un abús d'un servei que no penso qüestionar perquè amb mesura i aplicat en les situacions que calen, seguríssim que és d'una gran vàlua, però que aplicat de manera inapropiada només pot generar desaventatges.

Tan poc confiem en les nostres capacitats, en la nostra resilència, que hem de recórrer a ajudes psicològiques externes abans que surti el desequilibri o problema psicològic? Tan incompetents som per a nosaltres i pels que ens envolten?

Afrontar els problemes, afrontar el dolor per nosaltres mateixos és el que ens dóna força per un futur plantar cara a incidències més greus. Fet a part són aquelles persones que han perdut nombrosos familiars de cop en un tràgic accident i una altra aquells que tot i la pena, frustració i impotència que un fet d'aquestes característiques els hi hagi provocat, no han vist alterada la seva vida.

Què passarà el dia que a ells els hi toqui la mala fortuna? Amb quines eines personals lluitaran? La meva opinió és que primer s'ha d'intentar superar els problemes personalment i només quan l'esforç reiteratiu no dóna els seus fruïts s'ha de recórrer a l'ajuda externa. Malauradament cada vegada més gent se sent incompetent davant de fets del tot corrents i  inherents a la naturalesa humana com és passar d'etapa educativa, començar a treballar, casar-se, el naixement d'un fill o l'arribada a l'adolescència del mateix, posar normes de convivències i fer-les complir, canviar feina, fer-se gran, una discussió familar,  jubilar-se... Des de molts mitjants de comunicació es proposa a la gent que recogui a l'ajuda psicològica davant del més mínim incident i la gent hi cau, sense pensar que rera aquest fàcil consell no s'amaga res que un afany recaudatori insultant.

Així que com a mínim a intentar-ho per nosaltres mateixos -si cal- i a no caure en el parany de veure futurs trastorns on potser només hi haurà un desajust passatger.

C'est la grâce de Dieu qui m'aide à ouvrir mon coeur et l'aimer.

by DinamoBoy

- "Es busquen jubilats", aquest és l'encapçalament de l'article aparegut al diari Avui del 16.8.0: les persones de més de 65 anys encapçalen el consum de medicaments. Uns fàrmacs que, paradoxalment, han estat provats majoritàriament en nois i noies menors de 25 anys abans de sortir al mercat. Cada any, al Centre d'Investigació del Medicament (CIM) de l'Hospital de Sant Pau es fan prop de 15 assajos diferents de medicaments. El director del centre, Manel Barbanoj, explica que des de fa dos anys s'han marcat l'objectiu de trobar voluntaris sans de més de 65 anys.

Són 2 notícies que obren un debat llarg i costòs, econòmica i humanament, sobre el món de la indústria farmacèutica, la salut com a negoci, la investigació en el món sanitari, etc...una mica El jardiner fidel...de cada dia!

Salut!

Salut!

La lliçó és un exemple d'optimisme i et reconcilia amb la condició humana. Us invito a presenciar-la. Us adjunto la versió original en anglès.

Què són els aditius alimentaris i si realment són necessaris són algunes de les preguntes que els consumidors ens fem sovint. I tot i que els aditius s'associen a la tecnolgia alimentària i a la indústria, i per tant als temps més moderns, el cert és que hi ha aditius que es fan servir des de fa segles. Per exemple els egicpcis ja utilitzaven colorants i aromes per fer més atractius els seus plats. De fet el fum està considerat un aditiu, per les seves propietats de conservació i antimicrobianes, i el fumat és un procediment de conservació dels aliments que fa segles que es duu a terme.

Sigui com sigui el ritme actual ens obliga a trobar mètodes que ens permetin allargar al màxim la conservació dels aliments. Hi ha estudis que demostren que cada cop dediquem menys temps a la setmana a anar a comprar, i que de fet la tendència està en fer compres cada vegada més de forma mensual enlloc de setmanal. http://www.mapa.es/es/alimentacion/pags/consumo/resumen.htm

Aquest cop des de Menja Sa intentarem treure una mica l'entrallat sobre aquestes substàncies, no totes tan llunyanes ni tan estranyes com podríem pensar, per tal d'entendre què són i perquè serveixen.

 Primer de tot començarem donant una definició sobre els aditius alimentaris:

Es defineix com aditiu alimentari qualsevol substància que no es consumeix com a aliment ni com a ingredient entès dins una preparació culinària, i que s'afegeix de forma intencionada durant la fase de fabricació, transformació, preparació, envasat, transport o magatzem, amb la intenció d'aconseguir aliments més segurs i/o més apetitosos, i aconseguir conservar-ne les propietats nutricionals.

 Gràcies a la capacitat der fer els aliments més segurs i d'allargar-ne la vida útil, l'abastament d'aliments a l'actualitat és molt gran. Mai abans havia existit una disponibilitat d'aliments tan àmplia i variada en el mercat.

 Regulació dels aditius alimentaris

Tots els aditius alimentaris han de tenir una intenció útil demostrada, que s'han de sotmetre a una valoració científica rigurosa abans de ser-ne aprovat el seu ús. A nivell europeu qui s'encarrega de vetllar per la seguretat alimentària dels aditius és el Comitè Científic per l'Alimentació Humana de la Unió Europea, elaborant una reglamentació homogènia a nivell europeu aplicada després per cada un dels països membres amb els matisos corresponents. De fet per aquest motiu els aditius es coneixen com a números E. És a dir, que han estat aprovats per la UE.

A nivell Internacional existeix el Comitè Conjunt d'Experts en Aditius Alimentaris (JECFA, les seves sigles en anglès) que treballa sota el consell i la protecció de la FAO/OMS.

 La valoració cinetífica a la que es veuen sotmesos els aditius es basen en la reivisió de totes les dades toxicològiques disponibles, inclosos els resultats obtinguts de les proves en animals i humans.

A partir d'aquests estudis es determina quina és la quantitat màxima de l'aditiu en concret que es pot arribar a consumir perquè no tingui efectes perjudicials. És el que s'anomena NOAEL  Sense efecte advers observat. A partir d'aquest valor, i sempre triant-ne un de molt per sota, es determina la IDA, és a dir, la Ingesta diària admissible, que és la quantitat d'aditiu que es pot ingerir diàriament durant tota la vida sense tenir efectes nocius. Alhora aquest valor és la quantitat mínima d'aditiu necessari per aconseguir els efectes buscats de conservació, millora de propietats, etc.

 A més a més la legislació europea exigeix que es realitzin estudis periòdics sobre quina és la ingesta que fa la població sobre determinat aditiu, per tal que si apareixen dades superiors a la IDA per canvis en el model de consum alimentari (un producte que de cop i volta tingui un consum molt elevat a nivell general) es puguin introduir modificacions per aquesta IDA o limitar l'ús d'aquest aditiu en aquells aliments que s'ha observat que es consumeixen de forma molt elevada. Tot i que val a dir que sempre s'estableix aquest valor amb un ampli marge de seguretat.

En un article escrit més avall, titulat un heroic Madrileny, comentava el miracle que la vida ha oferit a Elvira Roda “la chica burbuja”. Doncs bé, aquest heroic, aquest àngel, aquest home que va posar el seu avió particular a disposició de Rocio Jurado perquè regressara a Espanya des de Houston, ha tornat a fer un gest d’altruisme. Ha regalat a Elvira Roda:

- Un sou vitalici

- Dos àtics de 400 metres quadrats

- Una infermera contractada de per vida.

A tot això, s’ha d’afegir que a Elvira li va facilitar el seu avió privat i li va regalar un xec per 200.000€ per a cobrir totes les despeses que costava portar-la des de Estats Units.

Aquest Crack s’ha oferit, també, a ajudar econòmicament a qualsevol persona que li face falta verdaderament. 

 A salvat una vida humana, la d’’Elvira, i s’ofereix a ajudar als que ho necessiten.  No vull comparar-lo amb el nostre Senyor per la senzilla raó que aquest home és de carn i os.

 Simplement Impressionant!!!!!!!!!!!!

Guanyaràs temps!!!

(Dedicat a la Sílvia)

Actualment se sap que una correcta alimentació té una influència molt important sobre el bon desenvolupament de l'embaràs i del fetus. Però també se sap que la coneguda frase que diu que la dona embarassada ha de menjar per dos és un mite.

Si bé és cert que en aquest període les necessitats nutricionals augmenten degut a que està creixent una nova vida i el cos de la dona es prepara per fer front al part i a la futura lactància, si s'analitza meticulosament l'increment d'aquestes necessitats de l'embaràs es comprova que ni molt menys arriben al doble. Així per exemple veiem com, en conjunt, les necessitats energètiques augmeten fins a 350 kcal diàries respecte l'alimentació abans de l'embaràs. És a dir, aproximadament el 18% de les necessitats estàndard per una dona adulta.

Per tant, el que s'espera de l'alimentació durant aquesta etapa és que compleixi els següents objectius:

• Cobrir les necessitats nutricionals pròpies de la mare (les que ja tenia abans de l'embaràs com a dona adulta, sana o amb alguna patologia concreta)
• Satisfer les necessitats nutricionals de creixement del fetus (formació de nous teixits)
• Preparar el cos de la mare per afrontar millor el part (les articulacions pèlviques es fan més elàstiques)
• Preparar el cos de la mare per la futura lactància (la llet materna ha d'aportar tots els nutrients necessaris pel creixement del nadó, i a més la seva producció requereix molta energia; per això durant l'embaràs es van fent reserves dels nutrients que després haurà d'aportat la llet materna, i es fa reserva de greix com a font d'energia futura per la producció de llet)

Queda palès, per tant, que tant l'embaràs com la propera lactància materna són etapes amb uns requeriments específics que cal no passar per alt. S'ha de pensar que, tot allò que la mare no aporti a través de l'alimentació, el fetus ho obtindrà a partir de les reserves de la mare. Per exemple, si no es fa un aport de calci correcte de ben segur que els ossos de la mare se'n ressentiran. I així passa amb tots aquells nutrients que són especialment necessaris en aquesta època. Parlem no només del calci i en conseqüència del fósfor, sino també del ferro, de l'àcid fòlic, de la vitamina C, el magnesi i el iode.

Una altra qüestió important a tenir en compte és quin és l'augment de pes recomanable durant l'embaràs. Això dependrà del pes de la dona abans de quedar-se embarassada. Així si es troba en un pes normal es podran guanyar fins a 13 kg. Mentre que si es troba en obesitat l'augment màxim recomanable serà de 9 kg. I sempre tenint en compte que durant l'embaràs -i igualment durant la lactància materna- està totalment contraindicat realitzar dietes d'aprimament, pel que ja hem explicat de les necessitats augmentades que suposa aquesta etapa i com se'n ressentiria el cos de la mare.

Per tot plegat, un cop més, des de Menja sa insistim en la importància d'una alimentació equilibrada, amb 5 àpats diaris (esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar) que aportin els 6 grups d'aliments que existeixen (lactis, verdura, fruita, fècules i farines, carn i peix i ous, greixos amb l'oli d'olliva per excel·lència). A més d'algunes recomanacions específiques d'aquesta etapa per tal de front a l'augment de necessitats. És a dir:

• Les racions de lactis s'augmentaran de 2 a 4, és a dir 4 gots de llet al dia (1 got = 2 iogurts = 125 gr de formatge fresc)
• Prendre els cereals (pasta, etc.) integrals per tal d'aportar més fibra i així combatre el restrenyiment típic de l'embaràs, a més d'aportar vitamines que es perden en els cereals refinats
• Evitar els aliments crus (possibles toxiinfeccions alimentàries i/o substàncies antinutritives que ens impedirien aprofitar correctament tots els nutrients de la nostra alimentació)
• Evitar les conserves i aliments preparats que continguin aditius alimentaris, alguns edulcorants artificials, les begudes amb cafeïna i l'alcohol
• Es recomana utilitzar coccions suaus (vapor, bullit, forn, planxa, papillote, microones), ja que els cuinats més forts afavoreixen les típiques molèsties digestives de l'embaràs, com acidesa, digestions pesades, nàusees i vòmits. Pel mateix motiu és important fer com a mínim 5 àpats al dia, per tal de no fer ingestes grans de menjar d'una sola vegada i que provocarien les mateixes molèsties ja indicades
• Realitzar exercici físic caminant diràriament

Salut!

Cuando los niños son pequeños se comen unos "potitos" que dan "asco", les hacemos verdura y pescado sin sal que nosotros no nos comeríamos y todo lo hacemos porque nos preocupa su alimentación. Porqué entonces cuando crecen no seguimos estas premisas alimentarias? Es que ya no nos importan como antes?

Es lógico pensar que si a un niño le pones comida frita, bollería, golosinas,… se acostumbre a esta clase de alimentos. Pero también debería ser cierto que, si les damos de comer mucha fruta, pescado, verdura,... le guste igualmente, no?Porqué nos engañan diciendo que no tienen más hambre y cuando les ofreces unas patatas fritas, un helado,... se lo comen? Pero no habíamos quedado que ya no tenía más hambre? Pues que se espere a la siguiente comido, no?

Existen muchas causas o factores (genéticos, hormonales, ambientales, sociales,..) que pueden producir obesidad pero, como padres, deberíamos preocuparnos y poner un poco más de interés en la alimentación de nuestros hijos. La obesidad infantil está creciendo de una manera alarmante en nuestra sociedad cuando un niño en desarrollo no debería estar gordo.

Noi nu tinem minte ce fac politicienii insa nu uitam cum ne fac sa ne simtim.
Cine dintre tinerii si "nu prea" tinerii politicieni se asociaza cu forta sau cu simpli observatori?
Cert este faptul ca victoria va apartine celora care consuma mai multa energie intelectuala fie ea negativa sau pozitiva, deci e foarte important ce crezi! Imi spui si mie ? :-)

Digo yo que por que no multan en casos excepcionalmente graves nada más.

Y es que patinar, ir en bici (seguro que aprovechan y multan también por ir en bici), etc.  es muy peligroso para sus negocios (gasoil, biodiesel, gas natural... que más da). El sector energético es uno de los principales mediante el cual se enriquecen, "democráticamente" alegan, que cualquiera puede ser socio-accionista de Endesa o Gas Natural....ja! 

No vaya a ser que dejemos los vehículos contaminantes y el consumo decrezca y se mejore el problema de las emisiones de CO2 a la atmósfera. Sí,  hay ironía en mis palabras, como no.

Como no cuando cada día encuentro el cinismo de quienes deberían preocuparse de solucionar los problemas de sus ciudadanos (votantes o no, que bien que dicen al día sigiente de las elecciones que van a gobernar para todos, Ja!... sobre todos y para sus intereses, está bien claro).

En esta ciudad que ha construido en un año un circuito de F-1 que agrada a Ecclestone, mira que cosa, y que traerá gente a la ciudad, sí... pero que supone un atentado ecológico no menos grave que otras cosas que hacen Al MISMO TIEMPO que organizan en la ciudad congresos contra el cambio climático en los que hacerse fotos y salir en la prensa.

En esta ciudad no se podrá patinar... sin ser multado/a.

En esta ciudad faltan plazas escolares y en muchas escuelas que hay hace falta una buena rehabilitación.

Esta ciudad arrastra un déficit público nunca conocido. Ya sé que soy pesada y me repito. En la Universidad hace meses tienen problemas para cobrar!  Y más que no cuento... Desde luego no tengo forma de ser positiva en mis percepciones de como hacen las cosas.

Foto: Cartel de Massa critica con la actual alcaldesa Rita

En fín, con cierto miedo me he vuelto a pesar. Sólo unos días de vacaciones, y no es que haya descansado mucho que digamos, y he subido un kilo y medio. Muy bien por mi misma. Espero volver a mis 49 kilos habituales y no volver a perder peso o al curso próximo estaré de baja por estrés laboral, como tantos/as de mis compañeros/as. Y como se dice por aquí... que trabaje Rita, la cantaora...  (quien avisa no es traidor/a).

*

The girls and I went over to Highland Fest this past weekend. It's a cute neighborhood-ish festival. We browsed the stalls, ate some cheese curds and mini-donuts, played Bingo and bought some jewelry. Apparently the fried food wasn't filling enough, so we ran up to Grand Avenue between downpours and had lunch at the new Salut on Grand Avenue. I went there a few weeks ago and was very disappointed, but we thought we'd give it another try. And I'm glad we did.

We had to sit inside because the downpours kept coming through town, but the interior is just as beautiful as the patio so we were fine. T started with the above drink, called Froggy Style, which reminded all of us about the frog who cuddled on her lap in St. John. Except this pink plastic frog was about a quarter of the size of the real one. But back to the drink, which included gin, mint, cucumber and other stuff. It was mighty tasty (she shared), but strong.

We started with their famous fries along with the bearnaise sauce, just what we needed, more fried food.

And then strangely, we all ordered fish. Jen ordered the Tuna Nicouse Salad.

T ordered a fish sandwich.

M ordered the halibut (which was beautiful, by the way) and I ordered the special,

Scottish Salmon with Gnocchi in a tomato-olive sauce. Safe to say, we were all very happy. The salmon was perfectly prepared and the amount was just right. I could have used more gnocchi and fewer tomatoes, but I was okay with it. It was a world away from my last visit to Salut.

So, what's better than a good meal? A good meal with good friends, in a beautiful restaurant while it rains cats and dogs outside. It all made for a great Saturday.

I no deixeu de visitar la web de les dones afectades pels efectes secundaris i seqüeles neurològiques i psiquiàtriques de la ingesta del Agreal, impressionant!